Estem buscant persones que ens ajudin a recollir signatures
Estem buscant persones que ens ajudin a recollir signatures. L’associació té previst compensar amb un màxim de 500 € (ben justificats) aquesta responsabilitat en concepte de despesa en dietes, locomocions, trasllats, etc… a cada persona que vulgui assumir aquest control i custòdia de les signatures.
El passat 9 de juliol, la Mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit una proposició de llei per debatre la modificació de dos articles de la Llei d’Educació (12/2009) i que pretén prohibir l’ús dels telèfons mòbils als centres educatius d’infantil, primària i secundària, seguint l’exemple de la llei aprovada ara fa un any pel Senat i l’Assemblea Nacional de França. Per dir-ho ràpidament, si ara la llei permet i és cada centre qui decideix prohibir-ne en major o menor mesura l’ús, nosaltres pretenem que la llei d’educació en prohibeixi l’ús per alinear tots els centres i que cadascun d’ells en reguli les excepcions que consideri oportunes: espais d’ús, la possibilitat d’utilitzar-lo en alguna activitat pedagògica, per atenció domiciliària,…
Un any després de la prohibició a França, segons el ministre Jean Michel Blanquer, s’ha demostrat que han disminuït els casos d’assetjament escolar i el visionat de continguts violents o impactants, i que el professorat perd menys temps solucionant problemes derivats de l’ús de telèfons mòbils, com per exemple requisar-los i solucionar els robatoris.
En el món educatiu tenim clar que els pares i mares són els propietaris dels telèfons de les seves filles i fills, que aquests tenen telèfon perquè les seves mares i pares confien en elles i ells, i el professorat ajuda que s’utilitzin bé i en gestiona les normes d’ús. Però, què està passant realment?
- En els últims anys l’evolució del telèfon mòbil té un impacte molt important.
- Molts joves de 12 a 17 anys tenen telèfon mòbil.
- Una gran part estan registrats en una xarxa social i a vegades han de mentir en l’edat per registrar-s’hi.
- El telèfon crea addicció digital. Un treball de la Universitat de Chicago conclou que redueix l’atenció fins i tot quan estan apagats.
- El telèfon dificulta la concentració per part de l’alumnat, és a dir, incideix en els resultats. Un estudi de la London School of Economics (2015) conclou que a les escoles amb el mòbil vetat s’incrementa el rendiment en un 6,4%. I un estudi de la Revista Educational Psychology (2018) conclou que l’ús del mòbil minva la retenció de dades a llarg termini.
- El telèfon dificulta la convivència als centres creant dificultats totalment innecessàries en relació a la feina educativa, tranquil·la i professional que s’hi realitza.
- Fixem-nos què es pot fer amb un telèfon mòbil: ciberassetjament, cibersexe, es poden veure continguts violents i impactants, no ajuda a la concentració, a l’esbarjo fa disminuir l’activitat física, es poden perdre, es pot trencar, pot ésser robat i fins i tot es pot delinquir.
Què necessitem fer a partir d’ara?
Que tothom qui cregui oportú signar per recolzar la iniciativa en exercici de la seva llibertat pugui fer-ho, i que els plecs de signatures siguin controlats per entre 30 i 80 persones que s’anomenen fedataris/àries. La idea és garantir que no hi hagi cap plec de signatures amb noms i signatures inventades o falses.
Si sou professores o professors, (socis o sòcies de l’AMPA-AFA), o senzillament voleu implicar-vos-hi essent fedataris/àries, envieu-nos un correu de contacte a:
info@cerclecatalainiciativapopular.cat.
En aquest cas, hauríeu de comunicar-ho quan abans millor i la nostra associació us compensaria les despeses en dietes, locomocions, trasllats etc… amb un màxim de 500 € si aconseguíssiu 625 signatures (ó 400 € si n’aconseguíssiu 500), hauríeu d’anar un dia al Parlament de Catalunya per signar que voleu ser fedatari/ària i allà us donarien els plecs de signatures segellats. Garantir que les signatures no siguin inventades o falses no vol dir que hi pugui haver errors en algun nom o DNI en alguna d’elles que, en aquest cas, l’Institut d’Estadística de Catalunya, senzillament invalidaria. En cas de tenir dificultats per arribar a les 500-625 signatures, també podríeu demanar ajuda a l’organització i us donaria suport a canvi de pactar-ho amb qui us ajudi.
El text articulat de la proposició de llei
El text articulat de la proposició de llei
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació a les noves generacions i l’educació és, doncs, la porta obligada a la realització personal i al progrés col·lectiu, i La Generalitat de Catalunya n’ha assumit al llarg de la seva història aquesta responsabilitat.
La Llei d’educació s’inspira en el precepte estatutari sobre els drets, els deures, les llibertats i les competències en l’àmbit de l’educació i hi vol donar compliment (l’article 131.2 de l’Estatut).
La llei d’Educació recull les aspiracions educatives de la societat catalana que han anat evolucionant en el temps. Una societat que reclama fer possibles al mateix temps els objectius d’equitat i d’excel·lència de la nostra educació, que són garantia de progrés personal, entenent que les raons educatives d’aquesta exigència renovada es fonamenten, entre altres, en la necessitat de millorar el rendiment escolar en l’educació bàsica i obligatòria.
El propòsit de la Llei d’educació és facilitar el marc institucional estable i adequat per a la millora sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu català.
La Llei d’educació regula explícitament els drets, les llibertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa: alumnes, pares i mares, professors i altres professionals educatius, l’Administració educativa i l’Administració local, i també els titulars dels centres privats. En definir aquests drets i aquestes obligacions dels subjectes del sistema educatiu, la Llei estableix els límits que separen uns drets d’uns altres, els criteris i els principis que hi intervenen i les garanties necessàries per a aplicar-los correctament i en fixa les condicions per a assolir un bon clima escolar en els centres, per mitjà d’una definició clara dels drets i deures dels alumnes.
Els canvis accelerats de la societat actual, els contextos d’una diversitat i una complexitat més grans, la necessitat de respondre ràpidament a les noves demandes que s’expliciten i els nous requeriments socials reclamen una escola que doni respostes singulars i flexibles, un conjunt normatiu coherent, complet i amb visió de futur.
A més, aquesta llei obliga a tota la comunitat educativa, per mitjà de la prospectiva, a proporcionar al sistema educatiu informació i estudis sobre fets, tendències, polítiques i perspectives de futur que aporten coneixements externs al sistema educatiu català i permeten establir nous marcs de referència.
En aquest sentit, en allò que respecta als drets i deures de l’alumnat, els òrgans de govern, coordinació i direcció dels centres educatius i les seves competències en el marc del règim disciplinari de mesures de protecció integral contra la violència, quant al respecte als drets i llibertats fonamentals, la voluntat de potenciar la resolució pacífica de conflictes i la necessitat d’adaptar la regulació actual incorporant-hi millores fruit de l’experiència, fa necessari una actualització sobre drets i deures de l’alumnat que reguli la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya en base als següents fets:
– l’ús molt significatiu dels telèfons mòbils entre els joves de dotze a disset anys.
– el registre d’una gran part d’ells en almenys una xarxa social on inclús alguns menteixen en descriure la seva edat per registrar-s’hi.
– l’ús del telèfon mòbil durant les activitats escolars que provoca moltes disfuncions incompatibles amb la millora del clima escolar.
– l’alta probabilitat que l’ús del telèfon mòbil incentivi els estudiants a desenvolupar pràctiques malicioses o arriscades (ciberassetjament, cibersexe) i els exposi a continguts violents o impactants.
– alguns centres ja practiquen una prohibició total dels telèfons mòbils i els ha donat bon resultats malgrat l’absència d’un marc legal adequat.
– la necessitat d’incorporar a la llei d’educació una regulació específica en relació a l’ús del telèfon mòbil als centres educatius per tal de consolidar aquest marc legal per permetre’n la prohibició efectiva a tots els centres i assegurar que les direccions ho puguin implementar.
– la prohibició de l’ús del telèfon mòbil als centres per part dels estudiants respon tant als reptes educatius com als problemes de la vida escolar.
– durant les activitats docents, l’ús del telèfon mòbil no ajuda a tenir als estudiants un entorn que permeti l’atenció, la concentració i la reflexió necessàries per a l’activitat, comprensió i memorització.
– durant el temps d’esbarjo l’ús dels telèfons mòbils pot ser perjudicial reduint l’activitat física i limitant les interaccions socials entre els estudiants.
– l’ús del telèfon mòbil pot impedir la construcció d’una socialització harmoniosa, essencial per al desenvolupament de les persones en aquestes edats.
– l’ús del telèfon mòbil és l’origen d’una gran part dels actes incívics i dels que pertorben el clima escolar atès que es poden trencar, perdre, robar o cometre-hi delictes.
– els telèfons mòbils solen servir de suport a l’assetjament cibernètic, exporten violència fora dels centres educatius i poden facilitar l’accés a imatges violentes.
– la prohibició de l’ús del telèfon mòbil és una de les eines per limitar l’exposició dels joves a imatges impactants.
Per tot això exposat proposem la prohibició de l’ús de telèfons mòbils als centres d’educació infantil educació primària i educació secundària per tal de respondre als nous reptes educatius. Aquesta prohibició no fa referència als usos educatius del telèfon mòbil com a part d’un projecte educatiu específic i supervisat pel personal docent. A més, concreta una excepció per als llocs on, segons les condicions que especifiquin les normes d’organització i funcionament de centre, quedi autoritzat expressament. Així mateix tampoc comporta cap alteració de la formulació dels drets i deures bàsics de l’alumnat, sinó que hi incorpora un aspecte estructural i de procediment en el cas dels comportaments incorrectes dels alumnes que milloren la resolució dels possibles conflictes que es produeixin en els centres educatius, tant per prevenir com per corregir conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupament personal com el deure d’aprendre i mantenir actituds de responsabilitat.
Al mateix temps, respecta l’autonomia del centre i, en conseqüència, deixa que les normes d’organització i funcionament de cada centre precisin i concretin la majoria de les qüestions procedimentals, tot i que per ell mateix és un marc suficient a aplicar en el supòsit que el centre no reglamenti aquests aspectes.
ARTICULAT
Es proposa afegir l’article 22.2.f) i el 37.5 (afegim en negreta) a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació tal com apareix tot seguit:
Article 22. Deures dels alumnes
1. Estudiar per aprendre és el deure principal dels alumnes i comporta els deures següents:
a) Assistir a classe.
b) Participar en les activitats educatives del centre.
c) Esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals.
d) Respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat.
2. Els alumnes, a més dels deures que especifica l’apartat 1, i sens perjudici de les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures següents:
a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.
b) Complir les normes de convivència del centre.
c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.
d) Respectar el projecte educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre.
e) Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.
f) No utilitzar un telèfon mòbil o qualsevol altre equipament de comunicació electrònica a l’interior dels recintes on s’imparteix educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria i també a l’exterior del recinte escolar mentre s’hi desenvolupi qualsevol activitat relacionada amb l’ensenyament, amb l’excepció de les circumstàncies —en particular els usos educatius—, i dels llocs on les normes d’organització i funcionament del centre ho autoritzin expressament. A l’ensenyament post obligatori, les normes d’organització i funcionament del centre poden regular aquest deure en tot o part del recinte escolar, així com a l’exterior durant les activitats educatives. Aquest deure no s’aplica per als dispositius electrònics que un estudiant amb discapacitat (permanent o transitòria per algun problema de salut) estigui autoritzat a utilitzar sempre que s’hagi acordat entre el pare, mare o tutor legal de l’alumne, el director/a de la institució educativa i els equips d’assessorament i orientació psicopedagògics (EAP).
Article 37. Faltes i sancions relacionades amb la convivència
1. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents:
a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.
b) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar.
c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes. d) La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del centre.
2. Els actes o les conductes a què fa referència l’apartat 1 que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s’han de considerar especialment greus.
3. Les sancions que es poden imposar per la comissió d’alguna de les faltes tipificades per l’apartat 1 són la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre.
4. Entre les conductes contràries a la convivència que han de constar a les normes d’organització i funcionament de cada centre hi ha d’haver, si més no, totes les que tipifica l’apartat 1, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat.
5. L’incompliment de les normes establertes en virtut de l’article 22.2.f) d’aquesta llei en relació a l’ús del telèfon mòbil o qualsevol altre equipament de comunicació electrònica per part d’un estudiant, pot conduir a la confiscació de l’aparell per part del personal de direcció, del personal docent o d’altres professionals d’atenció educativa. Les normes d’organització i funcionament de cada centre n’han de fixar els termes de la possible confiscació i restitució.